Cósa te n’sé?
adóma sògn e fantaséa,
riedissiù de töt iér,
ritràcc sbiadìcc,
o la belèssa de la poeséa?
Cósa te n’sé d’öna spéra de sul,
tra meiér de stèle,
opür dét,
‘ndi paròle piö sincere?
Cósa te n’sé d’ün amùr
che a l’fenés piö,
che gh’ó adòss
compàgn che l’föss ‘nculàt,
e che ó mai tradìt?
Cósa te n’sé de presènse
ch’i s’è perdide
in di labirinti del cör,
indó i è amò stòrie
ch’i sa mès-cia col dulùr?
Cósa te n’sé d’öna müsica
dólsa, che scólte resbandìt,
quando gh’è ü surìs
che ‘mpìa töt compàgn d’ü luminére,
e che a l’dà la éta?
Cósa te n’sé di mé nòcc d’estàt
indó i crià di grì,
i sa mès-cia e i sa spusa
col gulà di fatìne?
Cósa te n’sé di mé dé d’invèren
dét cà zelade,
quando töta culdina,
respire ‘nsèma i fòe smurtine.
Cósa te n’sé?